Entro al Parc de la Ciutadella, els crits de les gavines
trenquen el silenci...i em recorden que el mar es aprop,
la boira desdibuixa branques i edificis....continuo corren
sol.....no hi ha ningú
..... ni a dreta
....ni a esquerra
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
2 comentarios:
Una visió poética i cinematogràfica la d'aquest post. Realment aconsegueixes que l'espectador se senti un corredor matiner i solitari, gaudint del que l'envolta.
Et felicito.
Una abraçada.
Un cert misteeri que convida a passejar per aquesta ciutat que ens mostres---tan estranya com atractiva
un petó
Publicar un comentario